Mancança
La setmana passada va estar plena de consultes de mares i pares que en algun moment m’explicaven el molt que se senten jutjats pel seu entorn més proper. Com família, amics o la carnissera de tota la vida no entenen que bressolin, que besin, que dormin junts, que facin pit a demanda, que respectin el que menja el nen petit (els de la vora sempre creuen que és massa poc!), que acompanyin les plorades enmig del carrer del seu fill amb paciència i no amb un crit o un cop al cul…