No t’estimo!
L’altre dia a la tarda la Laia es va enfadar amb mi. Volia tornar a mirar dibuixos i li vaig dir que no, que ja n’havia vist i que no en podia mirar més. Podíem pintar, jugar a teatre, jugar al que volgués… però no mirar dibuixos. Va començar a plorar i de sobte va cridar “no t’estimo!!!”. Era la primera vegada que deia una cosa així i us he de confessar, amb la mà al cor, que no em va afectar gens. Vaig veure clarament que era la seva ràbia la que parlava i no em vaig enganxar a aquelles paraules.