Blog de Criança Conscient

Estimat fill,

Aquest és el primer cop que t’escric i t’he de confessar que ja fa molts dies que en tenia ganes. Fa aproximadament un mes que et sento tan present, que ja no he pogut evitar començar a escriure’t també a tu, les coses que visc, sento i penso. Quan això em va passar amb la Laia, em pensava que no era normal, que no era possible sentir un fill molt abans de gestar-lo dins la panxa. Amb el temps, amb els anys i l’aprenentatge, l’intercanvi d’experiències amb altres mares, la lectura de llibres… he sabut que sí que era normal. Que n’era molt. I quan em pensava que això potser no tornaria a sentir-ho mai més com aquella primera vegada… se’m vas fer tan present que no vaig poder fer veure que no ho sentia, que no me n’adonava.