Guapa!
Sé que després de parir vaig trigar segles a tornar-me a sentir guapa. A tornar-me a sentir “estupenda”, a tornar a tenir ganes d’arreglar-me, de pintar-me, de presumir… Si us he de ser sincera, no m’importava el més mínim. Jo era feliç dins la meva bombolla de dona acabada de parir, de dona amb els pits a punt de rebentar plens de llet que mira i admira aquella criatura que ha gestat 9 mesos dins del ventre. Si estava guapa o no, a mi, m’importava (com acostumo a dir) 0. Al cap d’uns mesos de bombolla, em vaig adonar que em costava tornar a sentir el meu cos… meu. Era com si encara no m’acabés de pertànyer. La cicatriu, les tibantors, els pits… tot plegat ho feia una mica més difícil i de fet, en vaig parlar en aquest post… “QUÈ LI PASSA AL MEU COS?”
