Dissabte, 14:50h
A la Laia, quan alguna cosa li fa por o respecte, o hi té alguna dificultat, normalment en parla com si li estigués passant al seu fill o a algun personatge que s’inventa. Parlar-ne així li fa més fàcil explicar el que sent. Per això, en honor a ella, que és el que més estimo, explicaré avui una cosa que també m’és molt difícil, esperant que el seu sistema, avui, m’ajudi.
“Dissabte ella havia d’entrar a treballar a les 3 de la tarda. Havia marxat cap a Barcelona encara una mica atabalada perquè una estona abans, la seva filla havia caigut mentre jugava damunt del llit i havia picat amb el canto de la tauleta de nit al front i la galta. Li havia posat gel, l’havia calmat, però s’havia endut un bon ensurt: totes dues.