Ja no hi ha marxa enrere
Recordo perfectament una conversa per telèfon que vaig tenir amb una amiga quan la Laia feia poc que havia nascut. Potser tenia un mes i mig, no més. Un matí, mentre ella dormia als meus braços, vaig trucar-la. Ella, també estava en ple puerperi, com jo. Feia uns mesos més que havia nascut el seu fill, que per cert, també tenia dormint als braços. El principi no li havia estat fàcil i recordo que en aquella trucada em va explicar alguna cosa que els havia passat que l’havia fet patir. Ara no sé si el nen havia agafat febre, si havia estat malalt o què li havia passat, però el cas és que ella s’ho havia passat malament.