Terrors nocturns
Fa temps, la nostra filla va tenir un període d’unes tres setmanes en què de tant en tant tenia terrors nocturns. Vaig pensar “n’he de parlar al blog” i com que tot plegat va passar molt ràpid, me’n vaig oblidar. Aquesta nit passada n’ha tornat a tenir un i amb l’ensurt que m’he fet, he pensat, “d’avui no passa. En parlo ja!”. Perquè els terrors nocturns, si no saps què són, si no t’hi has trobat mai ni n’has sentit a parlar, el dia que t’enxampen, al·lucines.