Cases amb nens
Saps de seguida, quan entres a una casa, si allà hi viu algun nen o no. No només pels objectes que t’ho poden fer saber sinó per l’aire, pel que s’hi respira, per alguna cosa intangible que et diu, sense possibilitat d’equivocació, “aquí hi viu un nen”.
A mi les cases amb nens m’agraden. M’agrada aquella espècie de caos que traspuen gairebé totes les cases on hi viuen nens que encara mamen, nens que gategen, nens que caminen però que encara porten bolquer, nens que ja aprenen a llegir i a escriure, nens que comencen a anar de colònies,… Són cases on no tot és al seu lloc perquè simplement, és impossible, perquè hi ha algú petit que ho remena tot i que té una altra mena d’ordre i lògica d’on va cada cosa. Són cases on quan t’asseus al sofà t’hi podries trobar, tranquil.lament, un cotxe de miniatura, un ninot de peluix o un plastidecor mig trencat que aquell nen ha abandonat allà al damunt quan ha decidit anar a buscar qualsevol altra cosa…
