Visc en la "clandestinitat"
A vegades em sento com si estigués vivint en la clandestinitat, com si bona part de la meva vida estigués vivint-la en una mena de secret permanent… La clandestinitat ha anat augmentant en la mateixa proporció amb què la Laia s’ha anat fent gran: quan era petita tothom veia “normal” que li donés al pit, ara no. Quan era petita tothom veia “normal” que dormís a la nostra habitació, ara no. Quan era un bebè tothom trobava “normal” que li respectéssim els seus processos evolutius i d’aprenentatge, ara ja no tant.
7 d'octubre de 2012
No hi ha comentaris
