Blog de Criança Conscient

Dijous de la setmana passada vaig començar a trobar-me malament. Ja estava afònica, tenia mal de coll i malestar, aquell mal d’ossos que sembla que t’hagin clavat una pallissa. La Laia estava estupenda i seguir el seu ritme se’m feia difícil. Divendres al matí em vaig quedar al llit i a la tarda vaig anar a treballar, malgrat que encara no estava del tot bé. Vaig pensar que no passaria res, que segur que ja anava de baixa. Quan vaig arribar a casa em sentia molt cansada i no m’acabava de trobar bé, però vaig pensar “ara ja podràs tornar a descansar”. Al cap d’una estona, toco la Laia i la noto bullint. Ella estava pletòrica: contenta, activa… però amb febre. Estava a 38 i mig.