La frustració
Quan parlem de nens petits i fins i tot de bebès, tot sovint surt la paraula frustració. Hi ha qui opina que els nens s’han d’acostumar a la frustració de ben petits, perquè així l’assumiran com una cosa més natural… i per això moltes vegades no s’atenen les necessitats més primàries dels bebès, de contacte, d’escalf, de companyia, de fusió, en definitiva. Hi ha qui sí que les atén però un bon dia considera que aquell nen ja està preparat per començar a viure frustracions i aleshores és com si s’hagués d’adonar que la vida és dura i que més val que ho sàpiga des de ben d’hora. Hi ha qui no vol que un fill es frustri mai i fa l’impossible perquè el nen no plori, perquè no s’enfadi, perquè no rabiï i intenten que allò que “no podia ser”, sigui. I després hi ha els termes mitjos, i els qui naveguen intentant no equivocar-se gaire.
