Papallones a la panxa
Fa poc, la Myriam del blog EN MINÚSCULAS (que us recomano perquè escriu com els àngels) deia a Facebook “la trobo a faltar… tornant a casa com una enamorada expectant…” i aquesta frase em va inspirar. En primer lloc, en un moment em vaig veure a mi, els primers dies que tornava a treballar després de dos anys d’excedència, amb papallones a la panxa i nerviosíssima per tornar a veure la Laia. Terriblement enyorada. Mai fins aleshores havíem estat tantes hores separades i no podia esperar ni un segon més per tornar-la a veure. Si algú em parava pel passadís de la feina per dir-me “hola, què tal?”, jo només podia dir: “bé, amb ganes d’arribar a casa” i amb un somriure intentava que no es notés gaire aquella pressa que em cremava per dins…