PATUM
M’agrada, la Patum, m’agrada molt. Entrar a la Plaça de Sant Pere, plena de gent, sentir el tabal… se’m posa la pell de gallina. De ben petita el meu pare ja m’hi duia, a la Patum infantil, i no sé si això ha tingut alguna cosa a veure en què, cada vegada que hi vaig, m’emocioni sense ni tan sols haver sentit la primera nota del tabal. Aquest any no puc anar-hi, potser per això tinc ganes de recordar-la i d’explicar-vos com la sento jo.