#17N

16.11.2012

Estic contenta. Ha arribat l’hora.  Fa molts mesos, diria que encara no havia ni començat l’estiu, per la xarxa va anar sorgint un run-run de què la vida 2.0 estava molt bé, però les mares i els pares que fem això d’escriure sobre maternitat, paternitat i criança a la xarxa, també volíem veure’ns, trobar-nos, tocar-nos, saber qui érem…! Hi va haver una valenta, la Mònica, que va posar-ho tot en marxa i ens va dir “reserveu-vos el 17 de novembre”. Tothom es va emocionar però clar, faltava tant per arribar-hi encara… que allò va quedar allà, mentre vam anar fent la nostra vida. Però la Mònica, que és una tia pencaire com la que més, no va parar i va organitzar un súper esdeveniment de tot el dia per bloguers i les seves famílies.

El dia ha arribat, és demà. Amb previsió, em vaig demanar festa a la feina: no m’ho volia perdre. Per què és tan important això que ha organitzat aquesta noia valenta? Doncs perquè la majoria ens veurem les cares per primera vegada. Aquesta gran xarxa, gran tribu de persones que debatem sobre maternitat, paternitat i criança, passarà de la vida virtual i d’alguna manera també, solitària, a la vida “real”. Ens podrem somriure, sentir com sonen les nostres veus, posar-nos cara i nom (molts tenen pseudònim a la xarxa!) i podrem, un cop més, compartir. I aquesta vegada ho farem ben a propet els uns dels altres. Escoltarem xerrades, farem tallers, i acabarem la jornada amb un sopar i festa, evidentment.

Hi ha qui ja ha anat a la perruqueria i s’ha comprat fins i tot roba per estrenar demà a la festa! Suposo perquè hi ha il·lusió: de trobar-nos i de conèixer-nos. Jo no he tingut la millor setmana de la meva vida, però espero arreglar-la amb aquests dos dies que falten. Sé que en el moment d’entrar a l’hotel tindré vergonya. Aquella sensació de “és que no coneixeré a ningú!”, però segur que em passarà ràpid! Espero poder posar cara a tantes mares i pares amb qui he anat parlant virtualment durant tot aquest temps que fa que escric A FLOR DE PELL. Tinc ganes d’abraçar a la Núria de Mamas2.0, a la Núria de La Invasió Twin, de riure amb en David Lay de Ypapatambién, de conèixer a Madresestresadas, de felicitar a la Mònica, atrament coneguda com La Reina Bruja per tota la feina feta i anar podent llegir el cartellet que cadascú durà penjat de la roba identificant cada blog per poder posar cara i nom a cada persona. Demà serà un dia de “ah… ets tu! Quina il·lusió!” continu. I sincerament, en tinc moltes ganes.

Perquè això que fem nosaltres és relativament nou a casa nostra i, què vols que et digui, som cultura llatina, necessitem veure’ns, riure, compartir, tocar-nos, abraçar-nos i fer uns “bailoteos” passada la mitjanit! Que escriure en el blog de nit, quan tothom dorm, les teves cabòries és fantàstic, però també ho és, per un dia, canviar de xip i tornar a la vida 1.0. I fer-ho amb tan bona companyia serà, de ben segur, genial!

Feliç #17N a tothom!