11 Consells per a un puerperi i una criança feliç

Quan tenim un bebè, les primeres setmanes i mesos de criança passen a una velocitat vertiginosa. Tot s’acumula: la felicitat, l’amor per aquest nadó que cada vegada interactua més l’aprenentatge en això de ser mares/pares… Però també les nits de despertars, les hores de bebè en braços o al fulard, l’entrega ininterrompuda, etc… i el cansament. El cansament, que per a mi és el pitjor enemic de la criança feliç. Perquè quan anem cansats ho veiem tot negre, ens costa pensar amb claredat, ens parlem de qualsevol manera, no tenim ni esma d’estar una estona amb la parella al vespre perquè ens quedem adormits a la primera de canvi.

Deixeu-me compartir amb vosaltres algunes coses que crec que cal tenir en compte per a un puerperi i una criança feliç.

• DESCANSAR: Quan? em preguntareu. Doncs quan dormi el vostre fill. Si va a dormir d’hora, aprofiteu també per anar-hi vosaltres i si hi va tard però fa unes migdiades de les maques, estireu-vos i intenteu dormir també. Reposeu tant com us sigui possible. Ja sé que hi ha rentadores per posar, i mil-i-una coses que “no” poden esperar. Però creieu-me, sí que poden. El nostre descans és important, molt.

• DEIXEM QUE ENS AJUDIN: A què? Doncs a posar la rentadora que no pot esperar, a fer-nos el dinar o a anar-nos a fer la compra. Si tenim avis disponibles, germans, amigues, etc, demanem-los el que necessitem si creiem que estaran oberts a les nostres demandes.

• ALIMENTEM-NOS BÉ: Ja sé que tenim poc temps de menjar bé perquè a vegades estem adormint el nostre fill a la teta. Ja ho sé. I ja sé que moltes vegades obres la nevera i et fa un pal enorme posar-te a cuinar. Ho sé perquè m’ha passat moltíssimes vegades però és important, més que mai, alimentar-nos bé. L’alimentació és un pilar fonamental de la salut i necessitem estar sanes per gaudir d’això tan extraordinari que és veure créixer el nostre fill. Ens pot ajudar planificar els àpats de la setmana o posar-nos a cuinar tots dos el diumenge i deixar un munt de plats preparats per la setmana, per posar algunes idees. Fem el que més ens convingui però mengem bé. Tots.

• ORGANITZEM-NOS: Aquesta etapa tan moguda, amb tan poc temps i plena de coses a fer requereix organització. Sinó, ens perdem en el caos. En el caos d’una casa absolutament desordenada i de potes enlaire, en el caos mental d’un munt de gestions per fer que ens atropellen,… Fem llistes, sincronitzem rellotges amb la parella, fem el que convingui per poder organitzar una mica més el dia a dia. Sinó, el caos ens escombra i ens fa sentir fatal.

• DEIXEM DE FER COSES PER COMPROMÍS: És cansat, no ens aporta res (o gairebé) i sentir que dónes quan no vols donar o quan no pots donar perquè estàs massa cansada, és esgotador i crema. Ara necessitem estar centrades, connectades, tranquil.les i descansades per poder cuidar de la millor manera possible i si no parem de fer coses que no ens vénen de gust per allò del “ho esperen de mi” acabarem enfadades i esgotades. I això em porta al següent punt:

• RESPECTEM-NOS I ESTIMEM-NOS: Per respectar i cuidar com es mereixen tots els bebès del món, necessitem respectar-nos i estimar-nos. No, no és prescindible. És bàsic i respectar-nos vol dir això: respectar la meva necessitat d’alimentar-me bé, la meva necessitat de descans quan el bebè m’ho permet… Si el nostre fill creix veient que ens respectem i ens estimem, ell farà el mateix. Ho imiten tot i això, també. Tractem-nos amorosament, deixem de culpabilitzar-nos quan alguna cosa no és com ens agradaria, deixem de matxacar-nos creient que no fem res bé.

• ENVOLTEM-NOS DE GENT QUE ENS RESPECTIN I ENS ESTIMIN: Oblideu-vos de les relacions on sents que et xuclen l’energia. Fugiu. Ara (ni mai, de fet), ens podem permetre estar envoltats de persones que no ens tracten com ens mereixem o que esperen que els cuidis, o que els treguis del seu caos vital mentre et xuclen la poca energia que et queda al final del dia. Ho sento, fugim.

• MOVEM-NOS: Caminem, que ens toqui l’aire, pengem-nos el bebè i sortim a caminar pel bosc, fem hipopressius, fem exercicis de Kegel, fem bellugar aquella bicicleta estàtica abandonada al garatge… el que sigui, però movem-nos. El nostre cos necessita una mica de moviment, sinó, s’encarcara i ens fa mal tot. Fem coses amables amb el cos, no ens posem a matxacar-lo en un gimnàs perquè potser encara no és hora d’això. Respectem el cos que fa poc temps que acaba de parir, deixem que vagi tornant a lloc, però movem-lo.

• BUSQUEM MOMENTS DE CALMA INTERIOR: cadascú sap com la troba. Hi ha qui necessita anar a veure el mar, d’altres passejar per la muntanya, d’altres meditar una estona o fer una xocolata calenta. El que sigui, però necessitem aquests moments de calma per centrar-nos i seguir endavant.

• FEM L’AMOR: Sí, ajuda. Ajuda a tornar-nos a trobar en aquell espai íntim amb la parella on nodrir-nos mútuament, estimar-nos i omplir-nos. Gaudir d’estar junts també en el tacte i en el plaer, compartir l’oxcitocina junts i celebrar també així, el goig de ser una família!

• BUSQUEM AJUDA PROFESSIONAL: En cas que les ombres siguin molt més grans que la llum, en cas que sentim que no ens deixen criar en pau, que ens tenyeixen de gris el moment present, busquem ajuda. Ens anirà bé trobar un espai on poder abocar el que ens passa i on ens puguin donar un cop de mà.

 Aquestes són només algunes de les coses que considero importants a tenir en compte en aquesta etapa que moltes, com jo (amb una bebè de 10 mesos), estem vivint. Perquè el nostre fill (el primer, el segon, el tercer…), només el criarem una vegada. Gaudim-ne! Gaudim-lo!