Cal plorar més i aguantar menys

Jo era de les que ploren sovint i sense vergonya. Sí, no em costa emocionar-me i plorar no m’espanta. Però quan em vaig convertir en mare les ploreres es van anar reduïnt. 

L’oxcitocina, la felicitat tremenda que provoquen els fills en molts moments del dia a dia fan que plorar tingui menys cabuda.

El poc temps, el no parar, fan la resta. I et trobes, de sobte, que fa mesos que no plores i ho trobes a faltar.

Trobes a faltar el deixar anar, no la tristesa. Trobes a faltar el netejar, no l’angoixa. Trobes a faltar la llibertat de plorar en qualsevol moment i situació.

Continue reading

Per què etiquetem tant els nens?

És una cosa que fem molt sovint: posar etiquetes. A tot i a tothom. I els nens no se n’escapen; ni els nens ni tampoc, els seus pares i mares.

Hi ha tantes etiquetes per als nens… mimats, consentits, ganduls, moguts, terratrèmols, i podria seguir fins a l’infinit. Per això he volgut fer aquest vídeo, per prendre consciència del que suposen les etiquetes i de com s’equivoquen.

Continue reading

Els nens i el mal humor: 10 consells per portar-lo millor

Els nens també estan, de vegades, de mal humor. Dic també per fer obvi que molts adults, de vegades, estem de mal humor. Posar-ho de manifest tot i que molta gent n’està i no se n’adona, crec que és important.

Sovint ens queixem dels fills sense adonar-nos que els adults fem exactament allò que ens molesta d’ells.

Seguim. Els nens de vegades també estan de mal humor i sí, és esgotador a estones. Fa unes setmanes hem viscut uns dies així. Els anomenem els dies de celles arrufades. Quan està així, es pot ja llevar arrugant el front com si ja estigués enfadada. Normalment aquests dies només despertar-se, plora.

Continue reading